sábado, 17 de mayo de 2014

7. Can Jaumandreu

CAN JAUMANDREU, Barcelona activa.
Carrer del Perú, 52, Barcelona

El 2003, s'inaugura l'edifici restaurat per L'Escola-Taller i es posa en marxa l'equipament Can Jaumandreu de Barcelona activa. La rehabilitació d'aquest antiga fàbrica s'ha fet amb una gran sensiblitat per recuperar i posar en relleu els elements més valuosos. A l'actualitat, és un espai especialitzat en atendre les persones que busquen feina i / o volen millorar la seva ocupació, oferint diversos serveis i programes d'orientació professional i laboral, formació ocupacional i recerca de feina amb l'objectiu d'adequar el seu perfil professional a les necessitats del mercat laboral ia les demandes concretes de les empreses.
L'associació del Museu de la Ciència i d'Arqueologia Industrial de Catalunya guardona aquest projecte amb un accèssit en la dotzena edició dels Premis Bonaplata de restauració. 






En 2003, se inaugura el edificio restaurado por la Escuela-Taller y se pone en marcha el equipamiento Can Jaumandreu de Barcelona activa. La rehabilitación de este antigua fábrica se ha hecho con una gran sensibilidad para recuperar y poner de relieve los elementos más valiosos. En la actualidad, es un espacio especializado en atender a las personas que buscan trabajo y / o desean mejorar su empleo, ofreciendo diversos servicios y programas de orientación profesional y laboral, formación ocupacional y búsqueda de empleo con el objetivo de adecuar su perfil profesional a las necesidades del mercado laboral ya las demandas concretas de las empresas. 
La asociación del Museo de la Ciencia y de Arqueología Industrial de Cataluña premia este proyecto con un accésit en la duodécima edición de los Premios Bonaplata de restauración.






In 2003, the restored building opens to School Workshop and launching equipment Jaumandreu Can Barcelona active. Rehabilitation of this former factory has been a great sensiblitat to recover and highlight the most valuable elements. At present, it is a place that specializes in care for people seeking employment and / or want to improve their employment by offering various services and programs of vocational guidance and employment, vocational training and job search in order to adapt their professional profile to labor market needs and the specific demands of companies. 
The association of the Museum of Science and Industrial Archaeology of Catalonia awarded this project with an honorable mention in the twelfth Awards Bonaplata restoration.




6. Can Tiana

CAN TIANA  Institut de formació contínua- UB.
Carrer de la Ciutat de Granada, 131, Barcelona.

La fàbrica José Canela i Fills , antic Can Tiana, es va construir entre 1898 i 1914, adquirida el 1896, per Josep Canela i Requesens, un industrial de Sant Martí que va instal · lar aquí la seva empresa, Canela i Puigdellívol, especialitzada en la producció de màquines tèxtilsi de gèneres de punt.  El 1906 es va començar la construcció de l'edifici actual al Carrer Ciutat de Granada i el 1914 es va transformar en l'estructura que ha arribat fins avui. En els anys '40 del segle XX, Can Tiana va ser la seu de la IRUMSA, les indústries reunides d'estris metàl · lics; fàbrica de trofeus i seu de la Adobat Suñé SA durant els '80 i el 1996 va ser adquirit per l'ICT, l'Institut Català de Tecnologia. Actualment és la seu del centre de formació contínua de la Universitat de Barcelona, l'IL3. En el seu espai de 4.857 m2, després d'una reforma realitzada el 1996 per Jordi Seguró, on es troben aules, oficines i serveis d'aprenentatge. 





La fábrica José Canela e Hijos, antiguo Can Tiana, se construyó entre 1898 y 1914, adquirida en 1896, por José Canela y Requesens, un industrial iris que instaló aquí su empresa, Canela y Puigdellívol, especializada en la producción de máquinas tèxtilsi de géneros de punto. En 1906 se comenzó la construcción del edificio actual en la Calle Ciudad de Granada y en 1914 se transformó en la estructura que ha llegado hasta hoy. En los años '40 del siglo XX, Can Tiana fue la sede de la IRUMSA, las industrias reunidas de utensilios metálicos; fábrica de trofeos y sede de la Curtido Suñé SA durante los '80 y en 1996 fue adquirido por el ICT, el Instituto Catalán de Tecnología. Actualmente es la sede del centro de formación continua de la Universidad de Barcelona, IL3. En su espacio de 4.857 m2, tras una reforma realizada en 1996 por Jordi Seguró, donde se encuentran aulas, oficinas y servicios de aprendizaje.




The factory Jose Canela and Children, old Can Tiana, was built between 1898 and 1914, acquired in 1896 by Joseph Tan and Requesens an industrial iris that settled here his company, Cinnamon and Puigdellívol, specializing in production tèxtilsi knitting machines. In 1906 began the construction of the current building on Calle Granada City in 1914 and became the structure that has survived until today. In the early 40s of the twentieth century, Can Tiana was the headquarters of the IRUMSA, industries gathered metal utensils; factory of his trophies and Tanning Suñé SA during the '80 and 1996 was acquired by the ICT, the Catalan Institute of Technology. It now houses the training center of the University of Barcelona, ​​IL3. In the space of 4857 m2, after a renovation conducted in 1996 by Jordi Segura, where classrooms, offices and service learning.











5. Ca L'Aranyó

CA L’ARANYÓUPF - Campus de la Comunicació.Poblenou.
Carrer Roc Boronat, 138, Barcelona


Ca l'Aranyó fou una fàbrica dedicada a la manufactura del cotó, situada a la cantonada dels carrers de Tànger i Llacuna, al barri del Poblenou de Barcelona.
L'edifici de la fàbrica de Ca l'Aranyó va ser obra del mestre d'obres Josep Marimon segons un projecte de l'empresa britànica Prince Smith, realitzat entre el 1872 i el 1874. Segons Martí Checa i Xavier Basiana, "el resultat [de la feina entre el projecte anglès i el constructor català] és un edifici en alçada que sintonitza dos estils: un d'anglès, utilitzat en la imatge externa i en els elements estructurals, i un de català en la tècnica constructiva". La fàbrica va ser objecte de reformes per part de l'arquitecte Joaquim Vilaseca quatre vegades –1933, 1943, 1947 i 1950–, fins que als anys vuitanta van decidir tancar-la. Després d'un intent frustrat de convertir-la en museu de la moto, el 2004 va ser acordat el seu destí com a departament audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i ha estat restaurada, dins del programa 22@. 




Ca l'Aranyó fue una fábrica dedicada a la manufactura del algodón , situada en la esquina de las calles de Tánger y Laguna , en el barrio de Poblenou de Barcelona .
El edificio de la fábrica de Ca l'Aranyó fue obra del maestro de obras Josep Marimon según un proyecto de la empresa británica Prince Smith , realizado entre el 1872 y el 1874. Según Martín Checa y Xavier Basiana , "el resultado [ del trabajo entre el proyecto inglés y el constructor catalán ] es un edificio en altura que sintoniza dos estilos : uno inglés , utilizado en la imagen externa y en los elementos estructurales , y uno catalán en la técnica constructiva " . La fábrica fue objeto de reformas por parte del arquitecto Joaquim Vilaseca cuatro veces -1933 , 1943 , 1947 y 1950 - , hasta que en los años ochenta decidieron cerrarla. Tras un intento frustrado de convertirla en museo de la moto , en 2004 fue acordado su destino como departamento audiovisual de la Universidad Pompeu Fabra y ha sido restaurada , dentro del programa 22 @ .





Can Aranyó was a factory dedicated to the manufacture of cotton placed in the corner of Lake and Tangier , in the Poblenou neighborhood of Barcelona.
The factory building was Ca Aranyó work of master builder Joseph Marimon as a project of the British company Smith Prince , conducted between 1872 and 1874 . According to Martin and Xavier Czech Basiana , " the result [ project work between English and Catalan builder ] is a building height that tune two styles : one English, used in the external image and the structural elements of Catalan and the construction technique . " The factory was the object of reforms by the architect Joaquim Vilaseca four times -1933 , 1943 , 1947 and 1950 - until the eighties they decided to close it. After a failed attempt to turn the bike into a museum in 2004 was decided his fate as audiovisual department of the Universitat Pompeu Fabra and has been restored in the program @ 22 .








4. Can Salandrigas

CAN SALADRIGAS. Biblioteca Manuel Arranz. Sant Martí.
Carrer del Joncar, 35, Barcelona.

Can Saladrigas és una fàbrica tèxtil del barri del Poblenou de Barcelona. Antoni Saladrigas va fundar una fàbrica de blanqueig el 1858, que segurament va ser l'origen del que hem conegut de sempre com a Can Saladrigas. L'entrada a la fàbrica es trobava, als anys setanta, quan va ser ampliada, al petit carrer d'Atila. El 1876 formava part del grup de les 50 empreses més importants de Sant Martí de Provençals. La dècada següent va ocupar un camp conegut com el Prat dels Gitanos, raó per la qual el carrer del Joncar, que tancava el perímetre fabril, ha estat conegut com el carrer dels Gitanos. El 1903 es va dissoldre la societat i el recinte va ser dividit en diverses empreses. El principal edifici es va salvar de l'enderroc després d'una campanya de sensibilització el 1998 per conservar-la com a patrimoni fabril amb nous usos d'equipaments.. És un exemple típic de fàbrica de pisos. 
Des del 2004 hi ha un casal per a gent gran i des del 2009 la biblioteca municipal Poblenou - Manuel Arranz .




Can Saladrigas es una fábrica textil del barrio de Poblenou de Barcelona . Antoni Saladrigas fundó una fábrica de blanqueo en 1858 , que seguramente fue el origen de lo que hemos conocido siempre como Can Saladrigas . La entrada a la fábrica se encontraba, en los años setenta , cuando fue ampliada , en la pequeña calle de Atila . En 1876 formaba parte del grupo de las 50 empresas más importantes de Sant Martí de Provençals . La década siguiente ocupó un campo conocido como el Prado de los Gitanos , razón por la cual la calle del Joncar , que cerraba el perímetro fabril , ha sido conocido como la calle de los Gitanos . En 1903 se disolvió la sociedad y el recinto fue dividido en varias empresas . El principal edificio se salvó del derribo tras una campaña de sensibilización en 1998 para conservarla como patrimonio fabril con nuevos usos de equipamientos .. Es un ejemplo típico de fábrica de pisos.
Desde 2004 hay un centro para personas mayores y desde 2009 la biblioteca municipal Poblenou - Manuel Arranz .





Can Saladrigas a textile factory in the neighborhood of Poble Nou in Barcelona. Antonio Saladrigas founded a factory laundering in 1858 , which was probably the origin of what we have always known as Can Saladrigas . The entrance to the factory was the seventies , when it was extended to the small street Attila . 1876 ​​was part of the group of the 50 largest companies rainbow Provençals . The following decade he held a field known as El Prat Roma , why the street rushes that closed the factory perimeter , has been known as the Roma Street . In 1903 the company was dissolved and the site was divided into several companies. The main building was saved from demolition after an awareness campaign in 1998 to preserve it as a heritage to new uses manufacturing equipment .. It is a typical example factory floors.
Since 2004 there is a house for the elderly since 2009 and the municipal library Poblenou - Manuel Arranz .








3. Can Felipa

CENTRE CÍVIC CAN FELIPA. Carrer de Pallars, 277, Barcelona.

Can Felipa és el nom popular de l'una antiga fàbrica de l'empresa Catex situada al barri del Poblenou. Catex era una empresa del ram de l'aigua. Actualment ubica un centre cívic propietat de l'Ajuntament de Barcelona, construït en un dels seus edificis segons el projecte de l'arquitecte Josep Lluís Mateo.
Les primeres referències fabrils es remunten al 1856, quan Felipe Ferrando –d'ací el nom de Can Felipa– va obrir una petita fàbrica per a blanqueig a la cantonada dels carrers de Marià Aguiló i Peralada, ja desaparegut en obrir-se el carrer de Pallars. La família Vilà va comprar Can Felipa el 1877, la va engrandir i la va mantenir fins al seu tancament, que va tenir un lloc al cap d'un segle, el 1978. El nom de Catex (Central de Acabados Téxtiles) data del 1955, en fusionar-se diverses empreses de la família Vilà. La forta crisi del sector tèxtil va arrossegar Can Felipa, que el 1974 ja acomiadava 72 obrers, no sense conflicte social.
 Després d'uns quants anys de reivindicacions, coordinades per l'Associació de Veïns del Poblenou, el 1984 es va arribar a un acord per fer-hi una piscina, oberta el 1989, i un centre cívic, inaugurat el 1991. També acull l'Arxiu Històric del Poblenou.



Can Felipa es el nombre popular de la antigua fábrica de la empresa Catex situada en el barrio del Poblenou . Catex era una empresa del ramo del agua . Actualmente ubica un centro cívico propiedad del Ayuntamiento de Barcelona , construido en uno de sus edificios según el proyecto del arquitecto Josep Lluís Mateo .
Las primeras referencias fabriles se remontan a 1856, cuando Felipe Ferrando -de ahí el nombre de Can Felipa - abrió una pequeña fábrica para blanqueo en la esquina de las calles de Marià Aguiló y Peralada, ya desaparecido al abrirse la calle Pallars. La familia Vilà compró Can Felipa en 1877 , la agrandó y la mantuvo hasta su cierre , que tuvo un lugar al cabo de un siglo , en 1978. El nombre de Catex ( Central de Acabados Textiles ) fecha de 1955 , al fusionarse varias empresas de la familia Vilà . La fuerte crisis del sector textil arrastró Can Felipa , que en 1974 ya despedía 72 obreros , no sin conflicto social .
 Tras varios años de reivindicaciones , coordinadas por la Asociación de Vecinos del Poblenou , en 1984 se llegó a un acuerdo para hacer una piscina , abierta en 1989 , y un centro cívico , inaugurado en 1991 . También acoge Archivo Histórico del Poblenou .







Can Felipa is the popular name of a former factory of the company Catex located in the Poblenou neighborhood . Catex company was a bunch of water. Currently locates a civic center owned by the City of Barcelona , in one of his buildings constructed according to the plans of the architect Josep Lluís Mateo .

The first references date back to the factory in 1856 , when Philip Ferdinand d'Acre as Can Felipa , opened a small factory at the corner of bleaching of Mariano Aguilar and Peralada already disappeared in open street pallars . The family bought Villain Can Felipa 1877 , the enlarged and remained until its closing , which took place a century after 1978 . Catex name ( Central Acabados textile ) dated 1955 , merge several companies in the family villa. The deep crisis of the textile dragged Can Felipa , who in 1974 already dismissed 72 workers without social conflict .

After several years of claims , coordinated by the Association of Poblenou in 1984 reached an agreement to make a swimming pool, open in 1989, and a civic center , opened in 1991. Hosts also the Historical Archive of Poblenou .







2. La Escocesa

LA ESCOCESA. Carrer de Pere IV, 345, Barcelona.


La Escocesa és un complex industrial que data de 1852 . Dedicat en el passat a l’elaboració de productes químics per a la indústria tèxtil , principalment.

El 1894, l'industrial escocès John Shields, va llogar les naus centrals per crear la fàbrica 'Johnston Shields i Cia', que popularment es va conèixer com 'La Escocesa "i que va tancar definitivament el 1984. Com a principal novetat, aquests escocesos van arribar amb diverses patents basades en la manufactura del punt de ganxet ideal per a cortines i puntes. 170 obrers treballaven a "La Escocesa". Cortinatges, jocs de taula, teles, draps i entramajes sortien de la factoria per a tots els llocs de l'Espanya del 1936. 

Des de 1999 s’ha convertit en un espai de creació i un punt de trobada per a artistes.





La Escocesa es un complejo industrial que data de 1852. Dedicado en el pasado a la elaboración de productos químicos para la industria textil, principalmente. 

En 1894, el industrial escocés John Shields, alquiló las naves centrales para crear la fábrica 'Johnston Shields y Cía', que popularmente se conoció como 'La Escocesa "y que cerró definitivamente en 1984. Como principal novedad, estos escoceses llegaron con varias patentes basadas en la manufactura del punto de ganchillo ideal para cortinas y encajes. 170 obreros trabajaban en "La Escocesa". Cortinajes, juegos de mesa, telas, paños y entramajes salían de la factoría para todos los sitios de la España del 1936. 

Desde 1999 se ha convertido en un espacio de creación y un punto de encuentro para artistas.




"La Escocesa" is a  industrial complex is dated 1852. Dedicated on the production of chemicals for the textile industry mainly. 

In 1894, Scottish industrialist John Shields, rented vessels to create central factory 'Johnston Shields and Co.', popularly known as 'La Escoces' and finally closed in 1984. Most recent development, these Scots arrived with several patents based on the manufacture of crochet ideal for curtains and lace. 170 workers worked to "La Escocesa". curtains, games, cloths, rags and entramajes left the factory for all sites of Spain in 1936. 

Since 1999 it has become a creative space and a meeting point for artists.






1. Fabra i Coats




CAN FABRA I COATS.Centre d’art Contemporani de Barcelona.Carrer de Sant Adrià, 20, Barcelona


La Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats fou fundada el 1903, fruit de la fusió de la Sociedad Anónima Sucesora de Fabra y Portabella amb el grup britànic J&P Coats Ltd, convertint-se en la primera inversió estrangera en l'economia industrial catalana.

A començaments del segle XIX, Sant Andreu de Palomar era un petit nucli agrícola. A partir de 1830, com a conseqüència de la industrialització, es produeix un important increment poblacional i urbà. A Barcelona, a mesura que passava el segle l’agricultura es convertia en una activitat residual, però Sant Andreu era una excepció a causa de les possibilitats que oferia el mercat de Barcelona i les condicions agrícoles excepcionals que propiciaven l’existència del Rec Comtal. Així persistien coetàniament l’agricultura amb una indústria emergent, fins que l’any 1880 el poble comença a ser clarament industrial.


Els orígens de Can Fabra es remunten a l’any 1839, quan Ferran Puig i Gibert, un industrial potent i relacionat socialment, crea el “vapor de Fil” una fàbrica de filatures ubicada a Sant Andreu de Palomar. Va casar la seva filla, Dolors Puig Cerdà, amb un bon client Camil Fabra i Fontanills, i des de 1860 l’empresa passarà a dir-se Fernando Puig e hijo (Puig i Fabra). Aquesta fou la primera fàbrica de troques i cabdells de fil de cotó d’Espanya. 


L’any 1903 es fusiona amb la casa escocesa “J&P Coats” i en surt l’empresa “Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats” que monopolitzarà el sector en l’àmbit estatal. 


El conjunt d’instal·lacions fabrils que formaren part de l’empresa o giraven en torn de la Fabra, han tingut al llarg de la seva vida diversos noms populars, des d” el vapor del fil o el vapor del rec”, “els alemanys”, “les filatures”, “Ca n’Alzina”, “Can Portabella”, “Can Mamella” o “Can Fabra”: els primers per l’energia que s’utilitzava, el vapor; “els alemanys” per l’origen dels seus directius; i “Can Mamella”, per nodrir una població obrera extensa i alhora prodigar un seguit d’avantatges socials pioners a l’època.


L’edifici, ara ja conegut com a “Can Fabra”, ocupava dues illes, entre la fàbrica de Sant Andreu i la Fàbrica del Rec, va ser construït a finals del segle XIX, d’acord amb els models constructius del segle XVII. Hi comptava amb un carrilet de connexió entre ambdues vies que va ser retirat durant els anys seixanta i sustituït per una vagoneta amb pneumàtics.

Als anys trenta va ser una de les primeres empreses que atorgava als treballadors una setmana de vacances pagades i a poc a poc la seva organització interna va anar millorant, creant-se, fins i tot, un cos de bombers propi. A partir de l’any 1949, el grup britànic va anar augmentant la seva participació fins a arribar al 85% l’any 1992.

L’any 1970 van començar els tancaments d’instal·lacions i l’acomiadament de treballadors. Les diferents naus s’anaren tancant fins que només va quedar activitat a la nau del carrer Sant Adrià, ara ja tancada.

Recentment ha estat restaurada una part de la nau industrial per convertir-la en un Centre Cultural. La resta d’espai que encara ocupa la vella fàbrica ha estat adquirit per l’Ajuntament per tal de destinar-lo a espai cultural. Els 12.000 metres quadrats, distribuïts en quatre plantes, es pretén destinar-los a uns 2.000 joves creadors, convertint-se així en el pilar del pla municipal per a la conversió dels antics edifics industrials en laboratoris de creació artística.




La Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats fue fundada en 1903 , fruto de la fusión de la Sociedad Anónima Sucesores de Fabra y Portabella con el grupo británico J & P Coats Ltd, convirtiéndose en la primera inversión extranjera en la economía industrial catalana .

A comienzos del siglo XIX , San Andrés de Palomar era un pequeño núcleo agrícola . A partir de 1830 , como consecuencia de la industrialización , se produce un importante incremento poblacional y urbano . En Barcelona , a medida que pasaba el siglo la agricultura se convertía en una actividad residual , pero San Andrés era una excepción debido a las posibilidades que ofrecía el mercado de Barcelona y las condiciones agrícolas excepcionales que propiciaban la existencia del Rec Comtal . Así persistían coetáneamente la agricultura con una industria emergente , hasta que en 1880 el pueblo empieza a ser claramente industrial .


Los orígenes de Can Fabra se remontan a 1839 , cuando Ferran Puig i Gibert , un industrial potente y relacionado socialmente , crea el " vapor de Hilo " una fábrica de hilos ubicada en Sant Andreu de Palomar . Casó a su hija, Dolores Puig Cerdá , con un buen cliente Camil Fabra y Fontanills , y desde 1860 la empresa pasará a llamarse Fernando Puig e hijo ( Puig y Fabra ) . Esta fue la primera fábrica de madejas y ovillos de hilo de algodón de España .


En 1903 se fusiona con la casa escocesa "J & P Coats " y sale la empresa " Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats " que monopolizará el sector en el ámbito estatal.


El conjunto de instalaciones fabriles que formaron parte de la empresa o giraban en torno de la Fabra , han tenido a lo largo de su vida varios nombres populares , desde " el vapor del hilo o el vapor del riego ", " los alemanes " , " hilado "," Ca n'Alzina "," Can Portabella "," Can Ubre "o" Can Fabra " : los primeros por la energía que se utilizaba , el vapor ; " Los alemanes" por el origen de sus directivos ; y " Can Ubre " , para nutrir una población obrera extensa ya la vez prodigar una serie de ventajas sociales pioneros en la época .


El edificio , ahora ya conocido como " Can Fabra " , ocupaba dos manzanas , entre la fábrica de San Andrés y la Fábrica del Rec , fue construido a finales del siglo XIX , de acuerdo con los modelos constructivos del siglo XVII . Hay contaba con un ferrocarril de conexión entre ambas vías que fue retirado durante los años sesenta y sustituido por una vagoneta con neumáticos .

En los años treinta fue una de las primeras empresas que otorgaba a los trabajadores una semana de vacaciones pagadas y poco a poco su organización interna fue mejorando , creándose, incluso , un cuerpo de bomberos propio . A partir del año 1949, el grupo británico fue aumentando su participación hasta llegar al 85% en 1992 .

En 1970 comenzaron los cierres de instalaciones y el despido de trabajadores . Las diferentes naves fueron cerrando hasta que sólo quedó actividad en la nave de la calle Sant Adrià , ahora ya cerrada.

Recientemente ha sido restaurada una parte de la nave industrial para convertirla en un Centro Cultural. El resto de espacio que todavía ocupa la vieja fábrica ha sido adquirido por el Ayuntamiento para destinarlo a espacio cultural . Los 12.000 metros cuadrados , distribuidos en cuatro plantas , se pretende destinarlos a unos 2.000 jóvenes creadores , convirtiéndose así en el pilar del plan municipal para la conversión de los antiguos edificios industriales en laboratorios de creación artística .



The Company Fabra y Coats Yarns , Frankfurt am Main was founded in 1903 through the merger of AG successor Fabra and Portabella with the British group J & P Coats Ltd, becoming the first foreign investment in the industrial economy Catalan .

In the early nineteenth century, Sant Andreu de Palomar was a small agricultural town . In 1830 , as a result of industrialization , there is a significant population increase and urban . In Barcelona, ​​as they passed the century agriculture became a residual activity , but St. Andrew was an exception because of the possibilities offered by the Barcelona market and agricultural conditions conducive to the existence of exceptional Rec Condal. So coetàniament agriculture persisted with emerging industry , until 1880 the town was clearly beginning to industrial .


Can Fabra origins date back to 1839 , when Fernando Puig Gibert , a powerful industrial and related socially created " Steam Thread " spinning factory in Sant Andreu de Palomar . He married his daughter, Dolores Puig Cerda , a good customer Fontanills Camil Fabra , and since 1860 the company will say and son Fernando Puig (Puig i Fabra ) . This was the first factory skeins and balls of cotton in Spain.


In 1903 it merged with the Scottish house " J & P Coats " and leave the company " Company Fabra y Coats Yarns anonymous " who monopolize the sector at the state level .


The set of manufacturing facilities that are part of the company or revolved around the Fabra has had throughout his life several popular names , from " thread vapor or steam stream " " Germans "," spinning "," Ca n'Alzina "," Can Portabella "," Can breast "or" Can Fabra " : the first for the energy used , the steam ; " Germans " for the origin of its directors ; and " Can breast " to feed a large population working while lavish a series of pioneering social benefits at the time.


The building , now known as " Can Fabra " occupied two islands , between St. Andrew and Factory Factory Rec , was built in the late nineteenth century, according to the building patterns of the seventeenth century . There had a narrow gauge railway connecting the two roads was removed during the sixties and substituted by a truck with tires.

Thirties was one of the first companies gave employees a week of paid vacation and slowly its internal organization was improving, creating , and even a fire department itself . As of 1949 , the British group was increasing its stake to 85 % in 1992.

In 1970 began the closures of facilities and laying off workers. The various buildings were being closed until only activity was the ship of the street Sant Adria , now closed.

It has recently been restored part of the warehouse to turn it into a cultural center . The remaining area still occupies the old factory was acquired by the City in order to turn it into a cultural space . 12,000 square meters spread over four floors , aims to allocate to 2,000 young artists , becoming the mainstay of municipal plan for the conversion of old industrial buildings into artistic labs .